dilluns, 2 de gener del 2017

Els futurs líders del S. XXI







L'esforç per a ell mateix no garanteix l'èxit, però fa que creixin de manera exponencials les probabilitats que les coses ens vagin bé. Estudiar per a què? Per acabar treballant carregant palets en una fàbrica de llonganisses tal com diu una de les cançons del grup osonenc Les Oques grasses? Evidentment l'actual situació econòmica no està com per tirar coets, però crec que la recompensa no ha d'estar en el resultat en si, sinó en el camí mateix.
 
A la revista Valors del mes de març de 2014 hi sortia aquest acudit, a l'acte hi vaig veure reflectits alguns joves d'aquesta nova generació. En el seu moment el vaig projectar a classe de 1r de batxillerat i una de les alumnes textualment va dir: "Aquests som nosaltres".


Mihaly Csikszentmihalyi en el seu llibre Fluir descriu el concepte de fluir com a un estat en què gaudim fent una activitat i el temps ens passa volant. Qui aconsegueix fluir, sense cap mena de dubte, obté bons resultats en allò que fa.

Estem en uns moments en que la nostra societat prima els resultats immediats i no l'esforç. Es diu que Edison va fer milers de proves abans no va inventar la bombeta incandescent. Com ell, cal que aprenguem dels nostres errors, i no ens donem per vençuts al primer entrebanc. De la perseverança se n'obtenen els èxits. Les genialitats no vénen mai soles.

Quantes hores calen per descobrir una vacuna, per crear una innovació tecnològica, per tocar bé un instrument musical o per guanyar una medalla en l'alta competició esportiva?

Cal que eduquem els joves per a l'esforç. Perquè sàpiguen gaudir del camí i no només de la recompensa d'haver assolit una fita. I això es fa educant pel fracàs, ja que els èxits prèviament vénen acompanyats d'alguns fracassos. Als Estats Units, als currículums la gent hi fa constar també els seus fracassos, ja que es valoren positivament com a experiència. La capacitat de recuperar l'estabilitat després d'un daltabaix o d'unes condicions molt difícils (resiliència) és una capacitat fonamental per saber mantenir la força per no deixar-ho córrer a meitat del camí.

El nostre sistema educatiu, sovint, se centra en evitar la frustració dels joves. Una exigència excessiva pot ser frustrant, però massa relaxació pot portar-nos a un immobilisme en el futur. A vegades, es fan adaptacions curriculars i plans individualitzats que rebaixen el grau d'exigència més que no pas fer-los sentir dosis moderades de fracàs davant d'un grau d'esforç baix.  Tal com apuntava Aristòtil, ja fa més de dos mil anys, en el terme mitjà hi ha la virtut.

La nostra societat necessita una generació de líders innovadors, ètics, responsables, conseqüents, perseverants, respectuosos amb les persones i amb el medi ambient, emocionalment competents i íntegres. Líders que portin la política del país, la sanitat, la cultura, les arts, els esports, les escoles, els instituts, les universitats i les empreses. Líders capaços de compartir el seu lideratge, de crear nous líders que vetllin pel bé comú, capaços de motivar la gent perquè cadascú de nosaltres. dins les nostres limitacions, puguem donar el millor. D'aquesta manera aconseguirem una societat més rica, més justa i tolerant. Una societat en la qual tots ens hi trobarem a gust i podrem gaudir del nostre espai. Pobles i ciutats del s. XXI molt allunyats del que alguns voldrien.

dimecres, 9 de juliol del 2014

Tesi sobre Educació emocional

El dia 15 de juliol de 2014 vaig defensar la meva tesi doctoral a la UAB, em van acompanyar amics, familiars i els meus directors de tesi.

Va ser un dia inoblidable per a mi. La culminació de tres anys intensos de feina i l'inici o la continuació d'una nova etapa, depèn de com es miri.

Ja la podeu consultar al tdx. Crec que val la pena que li doneu un cop d'ull.


L’estudi portat a terme en aquesta tesi parteix dels  principals avenços conceptuals i metodològics en educació emocional, per dissenyar un programa d’educació emocional per a les tutories de 3r i de 4t d’ESO, el programa EMMA. L’esmentat programa s’ha aplicat en un institut públic del Vallès Oriental on també s’ha realitzat una formació en educació emocional per capacitar els docents del centre on s’havia d’aplicar.
Per tal de mesurar l’efectivitat del programa EMMA, s’ha partit de la perspectiva empiricoanalítica, a partir d’un disseny quasiexperimental amb grups experimentals i col·laboradors, no equivalents, amb pretest, postpretest i posttest. S’ha utilitzat el model d’autoinforme TMMS-24, a la vegada que en el posttest s’ha ampliat aquest model, creant el TMMS-24+, que afegeix diversos ítems per poder detectar possibles efectes de millora en alguns dels aspectes treballats (l’autoconeixement, l’autocontrol, l’empatia, l’assertivitat...); possibles millores produïdes arran de l’increment de la intel·ligència emocional esperat; així com la satisfacció de l’alumnat pel que fa a les tutories. Tanmateix, la l’avaluació de l’efectivitat, de tipus quantitativa, s’ha complementat amb una anàlisi qualitativa.
L’avaluació del programa ha permès arribar a les següents conclusions:
  1. L’aplicació del programa d’educació emocional ha millorat de manera               significativa la intel·ligència emocional autoinformada de l’alumnat.
 2. Ha millorat de manera significativa el grau de satisfacció de l’alumnat              respecte a les activitats de tutoria en comparació a cursos anteriors.
 3. Ha millorat de manera significativa la percepció que té l’alumnat de                  l’ambient de l’aula i del nivell de resultats acadèmics.
 4. Els docents mostren un grau de satisfacció molt elevat vers la formació i el        programa d’activitats.
 5. Més del 70% del professorat que ha finalitzat la formació en educació               emocional se sent capacitat per aplicar el programa d’activitats a les seves classes.

Finalment, s’han identificat algunes dificultats per acabar formulant propostes de millora, relacionades amb el seu disseny, la implementació, la participació dels diferents agents, el programa d’activitats, els instruments de mesura, la difusió dels resultats, l’Administració educativa i els mitjans de comunicació.

dijous, 24 d’abril del 2014

L'Ofici de viure

L'ofici de viure és un dels pocs programes que els mitjans de comunicació mantenen en antena sobre educació emocional. 
Aquest programa s'emet a Catalunya Ràdio des de l'any 2007, actualment de 9 a 10 del vespre de dilluns a divendres.

L'ofici de viure ha assolit molt d'èxit i està conduït per l'escriptor i periodista Gaspar Hernández. Aquest programa des dels seus inicis compta amb molts seguidors.

L'ofici de viure també disposa d'un bloc amb articles molt interessants i enllaços a altres blocs relacionats amb el saber viure en equilibri.


TV3 també ha emès altres programes relacionats amb aquesta temàtica com són: Bricolatge emocional (2010) o Summa positiva (2013). Però actualment no en té cap en pantalla.

Als diaris se'n parla poc, d'educació emocional. De tant en tant surt publicat algun article, però en cap rotatiu hi ha una secció fixa.

Caldria que se'n parlés molt més d'aquests temes. Tots hi sortiríem guanyant.

dissabte, 22 de febrer del 2014

Articles sobre educació emocional

L’Observatori FAROS Sant Joan de Déu és la plataforma de promoció de la salut i el benestar infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

Ja fa dos anys que aquest col·lectiu ens va sorprendre amb la publicació d'un treball molt interessant amb el títol Com educar les emocions. En aquesta publicació, diversos especialistes en el tema exposaven els seus treballs relacionats amb la intel·ligència emocional. Publicació que va ser presentada en públic per Eduard Punset a l'auditori de Sant Joan de Déu. Un aditori ple de gom a gom (unes 400 persones) més la gent que el seguia en directe per la xarxa.

Aquesta setmana l’Observatori FAROS torna a publicar a la seva web un seguit d'articles relacionats amb la intel·ligència emocional. Articles que van des de l'educació emocional en la família a l'educació emocional a les escoles, passant per la gestió de les emocions en nens amb malalties cròniques.

En el següent video la doctora en psicologia M. Ángeles Mairena comenta la relació que hi ha entre tenir més intel·ligència emocional i ser més feliç, alhora que permet disposar de més recursos que possibilitaran el fet de reduir l'ansietat. Comenta també que les primeres emocions en els nadons seran fonamental per gaudir d'una vida plena, i que la bona gestió emocionals dels pares és la clau perquè els fills puguin gestionar bé les seves.

diumenge, 16 de febrer del 2014

El camí de l'amor



Tal com apunta el filòsof J.D. García Bacca en el pròleg el llibre de Carlos Gurméndez Teoria de los sentimientos, quan un autor posa el títol a una obra seva està fent una promesa al lector o bé el vol sorprendre.

L’Editorial Comanegra amb el llibre El camí de l’amorha apostat aquesta vegada per una autora del país i per una temàtica que es repeteix sovint en una societat líquida com la nostra: l’amor cap a una persona amb data de caducitat.

En aquest llibre, Eva Mengual, editora, escriptora i terapeuta, ens explica la història de la Máire, una noia irlandesa que viu feliçment amb en Liam en una caseta de fusta al costat del mar. Un dia en Liam li explica que s’ha enamorat d’una altra dona, i és llavors quan el món cau al damunt de la Máire. Passarà uns dies totalment aclaparada per la situació i sense veure clar quin rumb ha de prendre la seva vida.

De forma acurada, Eva Mengual ens portarà pel camí de retrobament de la protagonista amb ella mateixa, ajudada d’un savi personatge, en Cian. Un hortolà que la farà tornar a creure en ella i li descobrirà que l’amor mai no s’acaba, ja que resta dins de cadascú de nosaltres.

L’obra està escrita amb un llenguatge entenedor i amb un ampli ventall d’emocions, sentiments, estats anímics i sensacions com: amor, afecte, ressentiment, tristesa, sorpresa, timidesa, ànim, vehemència, enrabiada, desfeta, fortalesa, engany, preocupació, agraïment, vergonya, desorientació, voracitat, compulsió, emocionada, curiositat, amabilitat, dolçor, angoixa, discreció, respecte, llàstima, goig, tristesa, tendresa, confort, desconsol, curiositat, acollida, serenor, calma, alleugeriment, enfadada, immutable, cansada, desolada, estima, dolor, enamorada, desolació, cansament, immutable, feliç, emocionant, il·lusió, content, preocupat, espantat, inquiet, absent, culpa, desgraciada, amistat, protegida, tranquil·la, arraulida, solitud, desamor, calma, nostàlgia, desig, confusió, caòtic, serenor, compungit, ferida, aterrada...


Ideal per aprendre vocabulari i prendre consciència de la importància que té el fet de fixar-nos en el què sentim, ja que si ho tenim clar i li sabem posar nom ens serà més fàcil reparar les nostres emocions quan ens calgui.

diumenge, 29 de desembre del 2013

Educació Social, emocional i ètica a les escoles


Programa Redes sobre l'aprenentage social i emocional



En aquest programa Eduard Punset comença comentant que l'escola ha comès tres errors:

1- No tenir en compte que la raó sense emoció no serveix de res i que el cervell és plàstic.

2- No acceptar que els docents han de veure-se-les amb la diversitat cultural i amb les emocions.

3- La jerarquització tradicional de les matèries, que deixa en últim terme tot el que té a veure amb la creativitat.

El programa gira entorn a una entrevista que Elsa Punset fa a René Diekstra, professor de psicologia holandès, expert en joves.

Del programa en sorgeixen algunes preguntes interessants:

L'escola d'avui imparteix competències caduques?
Val la pena invertir temps, diners i esforços en habilitats socioemocionals?
Es pot tenir èxit amb ètica?
A l'escola, institut i universitats estem fent les coses bé?

Un bon programa d'educació emocional proporciona:

- Més habilitat socials
- Menys conflictivitat
- Menys addiccions
- Més èxit acadèmic
- Més salut mental
- Més comportaments prosocials

I aquests beneficis duren anys.

A què estem esperant a educar els nens i joves per al seu desenvolupament integral?

Famílies i docents ho hem d'exigir.

La Revolució està pendent!