Els futurs líders del S. XXI

L'esforç per a ell mateix no garanteix l'èxit, però fa que creixin de manera exponencials les probabilitats que les coses ens vagin bé. Estudiar per a què? Per acabar treballant carregant palets en una fàbrica de llonganisses tal com diu una de les cançons del grup osonenc Les Oques grasses? Evidentment l'actual situació econòmica no està com per tirar coets, però crec que la recompensa no ha d'estar en el resultat en si, sinó en el camí mateix.
 
A la revista Valors del mes de març de 2014 hi sortia aquest acudit, a l'acte hi vaig veure reflectits alguns joves d'aquesta nova generació. En el seu moment el vaig projectar a classe de 1r de batxillerat i una de les alumnes textualment va dir: "Aquests som nosaltres".

Mihaly Csikszentmihalyi en el seu llibre Fluir descriu el concepte de fluir com a un estat en què gaudim fent una activitat i el temps ens passa volant. Qui aconsegueix fluir, sense cap mena de dubte, obté bons resultats en allò que fa.

Estem en uns moments en que la nostra societat prima els resultats immediats i no l'esforç. Es diu que Edison va fer milers de proves abans no va inventar la bombeta incandescent. Com ell, cal que aprenguem dels nostres errors, i no ens donem per vençuts al primer entrebanc. De la perseverança se n'obtenen els èxits. Les genialitats no vénen mai soles.

Quantes hores calen per descobrir una vacuna, per crear una innovació tecnològica, per tocar bé un instrument musical o per guanyar una medalla en l'alta competició esportiva?

Cal que eduquem els joves per a l'esforç. Perquè sàpiguen gaudir del camí i no només de la recompensa d'haver assolit una fita. I això es fa educant pel fracàs, ja que els èxits prèviament vénen acompanyats d'alguns fracassos. Als Estats Units, als currículums la gent hi fa constar també els seus fracassos, ja que es valoren positivament com a experiència. La capacitat de recuperar l'estabilitat després d'un daltabaix o d'unes condicions molt difícils (resiliència) és una capacitat fonamental per saber mantenir la força per no deixar-ho córrer a meitat del camí.

El nostre sistema educatiu, sovint, se centra en evitar la frustració dels joves. Una exigència excessiva pot ser frustrant, però massa relaxació pot portar-nos a un immobilisme en el futur. A vegades, es fan adaptacions curriculars i plans individualitzats que rebaixen el grau d'exigència més que no pas fer-los sentir dosis moderades de fracàs davant d'un grau d'esforç baix.  Tal com apuntava Aristòtil, ja fa més de dos mil anys, en el terme mitjà hi ha la virtut.

La nostra societat necessita una generació de líders innovadors, ètics, responsables, conseqüents, perseverants, respectuosos amb les persones i amb el medi ambient, emocionalment competents i íntegres. Líders que portin la política del país, la sanitat, la cultura, les arts, els esports, les escoles, els instituts, les universitats i les empreses. Líders capaços de compartir el seu lideratge, de crear nous líders que vetllin pel bé comú, capaços de motivar la gent perquè cadascú de nosaltres. dins les nostres limitacions, puguem donar el millor. D'aquesta manera aconseguirem una societat més rica, més justa i tolerant. Una societat en la qual tots ens hi trobarem a gust i podrem gaudir del nostre espai. Pobles i ciutats del s. XXI molt allunyats del que alguns voldrien.